7 (nùmer)
C'l artìcol chè 'l è scrit in
Carpśàn |
(S 't î drē a serchèr minga al nùmer 7, mo invéci 'l an 7 edla nostra éra, 't ê da 'ndèr chè)
Al 7 (sèt, sette in itagliàṅ, septem in latèin) 'l è al nùmer naturèl () ch'a seguìs al 6 (sē) e 'l vin prìma edl 8 (ot). In dla numerasiòun di romàṅ antìg 'l era scrìt VII. In dla numerasiòun ordinèla al tōś al setim post.
Proprietê matemàtichi
- 'L è 'n nùmer despèra.

Al 7 vist damànd un nùmer eśagonèl sentrê.

La figùra schisèda edl etàgon regolèr.

Un priśma pentagonèl regolèr, ch'al còunta 7 ghìgni tùt 'd intórna.

Na piràmid eśagonèla ch'la gh'à in tùt 7 ghìgni.
- Al 7 'l è al quèrt nùmer prim, gnènd dòp dal 2, dal 3 e dal 5. A gh'seguìs al nùmer 11:
2, 3, 5, 7, 11, 13, 17, 19, 23, 29, 31, 37, 41, 43, 47, 53, 59, 61, 67, 71, 73, 79, 83, 89, 97, 101, 103...[1] - Soquànti moltìplichi dal 7 gl'ìn i nùmer 14, 21, 28, 35, 42, 49, 56, 63, 70, 77, 84, 91, 98, 105 e vìa acsè...
- 'L è 'l secònd di nùmer prìm ed Mersenne, gnend dop dal 3 e prìma dal 31:[2]
3, 7, 31, 127, 8191, 131071, 524287, 2147483647, 2305843009213693951 ...[3] - Acsè cum a gh'sucéd a tut i nùmer prim, anc al 7 'l è 'n nùmer difetìv.[4][5]
- Al fà pert edla séri di nùmer idònev:
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13, 15, 16, 18, 21, 22, 24, 25, 28, 30, 33, 37, 40, 42, 45, 48, 57,
58, 60, 70, 72, 78, 85, 88, 93, 102, 105, 112, 120, 130, 133, 165, 168, 177, 190, 210, 232, 240,
253, 273, 280, 312, 330, 345, 357, 385, 408, 462, 520, 760, 840, 1320, 1365 e 1848.[6] - 'L è 'l secònd di nùmer eśagonèl sentrê, gnend dop edl 1 e prìma dal 19:
1, 7, 19, 37, 61, 91, 127, 169, 217, 271, 331, 397, 469, 547, 631, 721, 817 ...[7]
Al nùmer 7 in dla Giometrìa
Al polìgon ch'al gh'à sèt cô 'l è 'l etàgon.
Al poliéder ch'al gh'à sèt ghìgni in dal só estèren 'l è 'l prìśma pentagonêl e la piràmid eśagonèla.
Al nùmer 40 in dla Chìmica
Al 7 'l è al nùm'r atómic edl aśòt (N).
I sìmbol dal nùmer 7
In dla śmòrfia ed Napol
In dla śmòrfia, al nùmer 7 al vōl dìr "al vêś ed préda" (’o vasetto in napoletàṅ, damànd ch'a gìsen il vaso di creta in itagliàṅ).
Vóś lighèdi
- nùmer
- nùmer naturèl
- nùmer intēr
- nùmer prim
- nùmer prìm ed Mersenne
- nùmer difetìv
- nùmer idònev
- nùmer eśagonèl sentrê
Referèinsi
- ↑ (EN) Sequèinsa OEIS A000040 di nùmer prim.
- ↑ (EN) Soquànt nùmer prim ed Mersenne elenchê ùn drē cl èter in dal sit edl’OEIS in dla réda.
- ↑ (EN) Sequèinsa A000668 di nùmer prìm ed Mersenne in dl’OEIS in dla réda.
- ↑ (EN) 'N elèinc dimòndi gròs ed nùmer difetìv da l’OEIS in dla réda.
- ↑ (EN) Sequèinsa OEIS A005100 di nùmer difetìv.
- ↑ (EN) Sequèinsa OEIS A000926 di nùmer idònev.
- ↑ (EN) Sequèinsa OEIS A003215 di nùmer eśagonèl sentrê edl’OEIS in dla réda.
Èter progèt
Wikimedia Commons contiene file multimediali su 7 (nùmer)
Wikizionario contiene la voce di dizionario «7 (nùmer)»
Colegamèint estèren
- (IT) La vóś in sìm'a 'l vocabolàri Treccani.
- (IT) D'indû a deśvìn al só nòm in sìm'a etimo.it.
- (EN) La sequèinsa OEIS A000040 di nùmer prim in dla réda.
- (EN) La sequèinsa A000668 di nùmer prìm ed Mersenne in dl’On-Line Encyclopedia of Integer Sequences.
- (EN) I nùmer difetìv elenchê da l’OEIS in dal web.
- (EN) I nùmer difetìv in dal sit Prime Glossary.
- (EN) I nùmer difetìv in dal sit MathWorld.
- (EN) I nùmer difetìv in dal sit PlanetMath.
- (EN) La sequèinsa OEIS A000926 di nùmer idònev in dla réda.
- (EN) La sèri di nùmer idònev in dal sit MathWorld.
- (EN) La sequèinsa OEIS A003215 di nùmer eśagonèl sentrê edl’OEIS in dal web.
- (EN) Al nùmer eśagonèl sentrê in dal sit mathworld.com.
- (EN) Na spiegasiòun di nùmer figurê dl'Elena Deza e 'd Michel Deza in PDF, 2011.