C'l artìcol chè 'l è scrit in Carpśàn Emiliàn

Na preparasiòun ed brôd cun dla chèrna e dal verdùri.

Al brôd[1] (brodo in itagliàṅ) 'l è cal lìqvid ch'al cunpàgna sert prìm piât e ch'al selta fóra in dal cóśer dàint'r in dl'aqva mìa dessèvda dla chèrna cun soquànti verdùri o anca sōl dal verdùri da per lōr. Più urdinàri, anca se dimòndi pràtic, gl'ìn chi brôd fât coi dêd ch'a s cata in di negósi.
Śuntènd di tòc ed pâṅ a 'l brōd, a gh'selta fōra la sùpa.
Al brôd al servìs anc per tirèr al rîś mèinter ch'al s cōś in padèla.

Manéri 'd dìr

  • (EGL) Al brôd al s infisìs, (IT) (lett.) Il brodo si infittisce, (fig.) Crescono le noie.
  • (EGL) Fèr da brôd o da sùt, (IT) (lett.) Preparare la minestra o un piatto asciutto.
  • (CARPŚ) Lamintèr-es dal brôd grâs,[2] (IT) (lett.) Lamentarsi del brodo grasso, (fig.) Lamentarsi di situazione tutto sommato accettabile.
  • (CARPŚ) Lasèr quelcdùn coś'r in dal só brôd,[3] (IT) (lett.) Lasciare qualcuno cuocere nel suo brodo, (fig.) Lasciare qualcuno con le proprie convinzioni anche se non utili.
  • (EGL) Al brôd 'l è trôp giôt, (IT) Il brodo è troppo unto.
  • (CARPŚ) Èser cuma la fursèina in dal brôd,[4] (IT) Essere come la forchetta nel brodo (inutile).
  • (CARPŚ) Galèina vècia la fà bòun brôd,[5] (IT) Gallina vecchia fa buon brodo.
  • (CARPŚ) Nina, śùnt-egh na mescla 'd àqua a cal brôd lè, che Iuśfòun al s ferma a magnèr,[6] (IT) Nina, aggiungi un mestolo d'acqua al brodo, che Giuseppone si ferma qui a mangiare.
  • (CARPŚ) Tùt 'fà fìs, che 'l brôd 'l 'l inciarìs, (IT) (lett.) Tutto fa fitto, che il brodo lo diluisce, (fig.) Aggiungiamoci anche questo, che tanto poi si farà del chiaro.

Vōś lighèdi

Noti e referèinsi

  1. (CARPŚ) e (IT) In dal "Dizionario del dialetto carpigiano" ed Grasiàn Malagòli e Anna Marìa Ori, Mòdna 2011, a s escrìv: bròod.
  2. Ibidem, a s escrìv: „lamintères dal bròod graas”.
  3. Ibidem, a s escrìv: „lasèer uun a cóoṡer ind al sò bròod.
  4. (IT) e (CARPŚ) "La Ruscaróola èd Chèerp 3", dal Mavri 'D Oràsi, Mòdna 2016, pâǵ 140.
  5. Ibidem, paǵ 139.
  6. Ibidem, paǵ 139.

Èter progêt

Colegamèint estèren