C'l artìcol chè 'l è scrit in Carpśàn Emiliàn

Un pèra 'd sòcol ed lègn.

I sòcol o sòchel (zoccoli in itagliàṅ) gl'ìn di savatlòun ed lègn o 'd un quèlc materiêl ch'al gh'và atēś.

Minga tant tender, i sòcol i polen èser fât tùt 'd un pês in dal stès materiêl, o avér-egh la sóla ed lègn e 'l ded sóver ed curàma o anca 'd 'n èter materiêl śmulśèin.

Manéri 'd dîr

  • (CARPŚ) Anc 'd invèren al gniva a scóla coi sòchel,[1] (IT) Anche d'inverno veniva a scuola con gli zoccoli.

Vóś lighèdi

Èter progêt

Ligàm estèren

Noti e referèinsi

  1. (CARPŚ) e (IT) In dal "Dizionario del dialetto carpigiano" ed Grasiàn Malagòli e Anna Marìa Ori, Mòdna 2011, a s escrìv: „aanch d invèeren al gniiva a scóola cun i sòochel.