Antèmi ed Tralles: differenze tra le versioni

Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
mNessun oggetto della modifica
mNessun oggetto della modifica
Riga 9:
{{dialort | dial=Carpśàn}}
 
'''Antèmi ed Tralles''', in [[grēc antìg]] ''Ἀνθέμιος ὁ Τραλλιανός'' ([[Tralles]] 474 d.C. - [[Costantinòpol]] prìma dal 558) 'l era stê 'n [[profesōr]] [[Grecia|grēc]]-[[Biśànsi|biśantèin]] ed [[geometrî|giumetrìa]] e 'n [[architèt]] a [[Costantinòpol]] ch'l ìva anca lavurê anca in dla costrusiòun edla baśìlica ed [[Santa Sofìa (Costantinòpol)|Santa Sofìa]].
 
== La só vìta e gli ōvri ==
[[File:Cupola Hagia Sophia.jpg|thumb|right|240px|'L intèren dla volta dla babaśìlica ed Santa Sofìa, progetèda da 'l Antèmi]]
'L Antèmi 'l era fiōl, insèm a èter quàter fradē, dal Stéven dutōr, dimòndi stimê in dla Tralles ed cal tèimp lè. Anca i èter só fradē i gh'la cavèven ed dvintèr dal persòuni istruìdi e rispetàbil, perchè al Diòscor al dvintèva dutōr in Tralles cuma só pèder, al [[Alesànder 'd Tralles|Lisànder]] al dvintèva un famōś dutōr in [[Ròma]], 'l Olìmpi 'l ìva studiê al dirìt romàṅ e al Metrodôr 'l era 'n gramàtic a Costantinòpol.<br>Al studiōś [[Agathias]] al còunta in dal V Lìber dal só ''Stòrii'', che 'l Antèmi al custruìva dimòndi quèl in dla Costantinòpol e in dagli ètri [[sitê]] dal tèimp, e anca di lavór importànt cuma la baśìlica 'd [[Santa Sofìa (Costantinòpol)|Santa Sofìa]] (insèm a 'l [[Iśidôr ed Milēt|Iśidôr]] ed [[Milēt]]), e soquànti ōvri 'da [[inśgnēr]] in dal [[diga|dighi]] dla sitê fortifichèda ed [[Dara (Oğuz)|Dara]]<ref>[[Procòpi ed Ceśaréa]], ''De ædificiis'', II, I, 11-13.</ref>.<br>'L Antèmi 'l ìva anca studiê dimòndi a fond el [[cònichi]], ai [[elìs|elìsi]] e 'l [[paràbola (giumetrìa)|paràboli]], stùdi ch'i gh'eren gnû bòun p'r al só ōvri ed costrusiòun e per catèr la manéra 'd fèr sù di spêć cùrev ch'i specìsen de piò la lùś dal [[sōl]] in manéra da bruśèr di quèl anca da stèr luntàṅ (i spêć bruśadōr).<br>Un pês dal só scrìt in sìm'ai spêć bruśadōr al vgniva publichê in dal 1777 da 'l [[Louis Dupuy (studiōś)|Louis Dupuy]] c'n al tìtol ''Περί παραδόξων μηχανημάτων (Màchini mervejóśi)''. Scrìt ch'al vgnarà editê incòr in dal 1786 in dagl'''Histoires de l'Académie des Instrumentistes'' (vol. 42).
 
Line 27 ⟶ 28:
 
===Fòunti secondàrii===
* {{fr}} ''Fragment d'un ouvrage grec d'Anthémius Sur des paradoxes de mécanique, avec une tr. fr. & des notes, par M. Dupuy'', 1777, 40 p. [http://booksremacle.google.frorg/books?id=AVwOAAAAQAAJ&printsec=frontcover&dq=louis+dupuy+1777+Anth%C3%A9mius&source=bl&ots=jkBEBdSykq&sig=K0tUfW21xTwHUxpoxQJLR6YyeSQ&hl=fr&ei=ukuLS4LnAYbu0gS-jcTGAg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CAYQ6AEwAA#v=onepage&q=&f=falsebloodwolf/erudits/anthemius/fragments.htm in sìm'adal Googlesit Booksed Philippe Remacle (1944-2011)]
* {{en}} [[Edward Gibbon]], ''[[La storia dal declinèr e dal caschèr edl Impér Romàṅ|The History of the Decline and Fall of the Roman Empire]]'', [http://books.google.it/books?id=sqALAAAAYAAJ&pg=PR7&dq=Edward+Gibbon,+The+History+of+the+Decline+and+Fall+of+the+Roman+Empire&hl=it&sa=X&ei=XXAmVMqxK4adPcnrgfAD&ved=0CCUQ6AEwAA#v=onepage&q=Anthemius%20tralles&f=false I e-vlùm] in sìm'a Google e-books
* {{fr}} R. Rashed, ''Les catoptriciens grecs : les miroirs ardents'', ed. Les Belles-Lettres, coll. « Budé », 2002