Friedrich Nietzsche: differenze tra le versioni

Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
mNessun oggetto della modifica
mNessun oggetto della modifica
Riga 14:
'''Friedrich Wilhelm Nietzsche''' ( a s léś ​[ˌfʁiːdʁɪç ˌvɪlɦɛlm ˈniːt͡ʃə]), ([[Röcken]], śvèin a [[Lipsia]], 15 'd utòber 'd al 1844 - [[Weimar]], 25 'd agòst 'd al 1900) 'l era stê 'n [[filośofìa|filósuf]], [[puvesìa|puvéta]], [[mùśica|muśicìsta]] e [[filología|filólug]] [[Germâgna|tudèsc]], cunsiderê un di peinsadōr cunteimpuràṅ piò impurtànt 'd al [[XIX sècul]].
 
Al Nietzsche al nas in na famìja tudèsca 'd pastór [[protestantésum|protestànt]] e só pèder al mór che lò 'l gh' ìva sól sinc an, ed na malatìa 'dla testa che in chi tèimp là i ciamèven 'apatìa serebrèla', mo l' avrèv psû èser un tumór in dla tèsta u anca na degenerasiòun 'd al servèl. Armèśa la famìja sèinsa [[reśdōr]], i s trasferìsen ed cà a [[Naumburg]], in dùa lò al psìva andèr a scóla e studièr el clasicitê e la religiòun, la mùśìca e 'l cant. Da śóven al scrìv dal puveśìi, di pès muśichèl, e un quèlc sàģ cuma ''Destîn e volontê'' e ''Libertê 'dla volontê e Destîn''.
 
Al scrivìva dal crítichi in sìm' a la [[cultùra]], la [[religiòun]] e la [[filośofía]] ucidentèl, a partìr dadal la [[deconstrucción]]règhli de'd losfònda, conceptos que las integran,fend basada en el análisis de las actitudes morales (positivas y negativas) hacia la vida. Este trabajo afectó profundamente a generaciones posteriores de [[teólogo]]s, [[antropólogo]]s, [[filósofo]]s, [[sociólogo]]s, [[psicólogo]]s, [[poeta]]s, [[novelista]]s y [[dramaturgo]]s.
 
Meditó sobre las consecuencias del triunfo del [[secularismo]] de la [[Ilustración]], expresada en su observación «''Dios ha muerto''», de una manera que determinó la agenda de muchos de los intelectuales más célebres después de su muerte.
Riga 26:
 
== Ōvri ==
* ''Aus meinem Leben'', 1858 (''Da la mé vìta'')
* ''Über Musik'' (in''In sìm' a la mùśica''), 1858
* ''Napoleon III. als Präsident'' (''Napoleòun III cùma Presidèint''), 1862
* ''Fatum und Geschichte'' (''Al destîn e la storia''), 1862
* ''Willensfreiheit und Fatum'' (''Al liber vlér e 'l destîn''), 1862
* ''Kann der Neidische je wahrhaft glücklich sein?'', 1863
* ''Über Stimmungen'', 1864
Riga 40:
** I ''Über das Pathos der Wahrheit''[http://sources.wikipedia.org/wiki/Über_das_Pathos_der_Wahrheit]
** II ''Gedanken über die Zukunft unserer Bildungsanstalten''
** III ''[[wikisource:Der griechische Staat|Der griechische Staat]]'', (''Al Stêt Grécgréc'')
** IV ''[[wikisource:Das Verhältnis der Schopenhauerischen Philosophie zu einer deutschen Cultur|Das Verhältnis der Schopenhauerischen Philosophie zu einer deutschen Cultur]]''
** V ''Homer's Wettkampf''
* ''Die Geburt der Tragödie'', (''LaAl nàsitanaser 'dla tragèdia''), 1872
* ''Die Philosophie im tragischen Zeitalter der Griechen'', (''La filosofìafilośofìa in dl' etê tràgica di Gréc''), 1870-1873
* ''Über Wahrheit und Lüge im außermoralischen Sinn'', (''In sìm' a veritê e buśìa in dal sèins extramorèl''), 1873
* ''Vom Nutzen und Nachteil der Historie für das Leben'', (''SullIn sìm'utilità a l'utilitê e il'l dannomêl dellaedla storia per la vitavìta''), 1874
* ''Unzeitgemäße Betrachtungen'', (''[[Considerazioni inattuali]]''), 1876
* ''Menschliches, Allzumenschliches'', (''[[Umano, troppo umano]]''), 1878
Riga 61:
* ''[[Nietzsche contra Wagner]]'', (''Nietzsche contro Wagner. Documenti processuali di uno psicologo''), 1888
* ''Der Wille zur Macht'', (''[[La volontà di potenza (manoscritto)|La volontà di potenza: saggio di una trasvalutazione di tutti i valori]]''), 1901
 
|sel=1