Dialèt arzân: differenze tra le versioni

Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
Nessun oggetto della modifica
mNessun oggetto della modifica
Riga 7:
A se stéma che cîrca la metê ed la gînt ed la [[pruvîncia ed Rèz]] la pôsa capîr al dialèt parlê.
 
==Eşèimpi daled dialèt daled l '800==
====[[Cme_scréver_in_dialèt_arzân| Cm' a fà scréver in Dialèt Arzân]]====
 
==Eşèimpi dal dialèt dal '800==
===Un racûnt dal Vangēl===
 
Un zért òm avì dù fió.<br>
Al più pznén 'd 'sti dù diss a sò päder: "Papà, däm la mé purzión dla ròba che 'm sta a mé!" e al 'gh dividè al sò.<br>
Line 30 ⟶ 32:
Mò da dòp che 'st vóster fiól, che ha magnä tut al sò con del zamàr, è vgnuu, j'avii mazzä per ló un vidèl apastä".<br>
Ma ló 'gh diss: "Al mé fiól, té t'iè sèmper mégh, e tut quèl ch'i hò mé l'è anch tò;<br>
Mgnäva bén fär un prans e fär alegrìa, perché 'st tò fradèl éra mòrt e l'è risussitä; al s'éra pèrs e l'è stä catä".<brref>[http://books.google.it/books?id=oVoNAAAAQAAJ&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false Bernardino Biondelli, ''Saggio sui dialetti gallo-italici'', 1853, pag.234]</ref>
 
[http://books.google.it/books?id=oVoNAAAAQAAJ&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false Bernardino Biondelli, ''Saggio sui dialetti gallo-italici'', 1853, pag.234]
===Da un giurnêl===
 
Al mé chèr Prusproun,<br>
i tö lettor appèina e vedran sta corrispondeinsa dateda da Roma j armagnrann per sicur a boca averta, perché a dirann: l'amigh Zresa al fa sti viazz? Ma chi él st'originèl? Ma mè en m'imbarazz dal ciaccer ech possen fèr i tö lettor, mè èt dirò sol che son arivè a Ròma jer matèina dop un viazz ch' al m' iva empi al bregh. Smuntè dal convoli e muntè in un fiàcher,che ché i ciamen botti, e mè èt giur che quand un l'é dèinter int una de stel vittor, l'é cumpagna Diogene dèinter int la so bota famosa. Em fè condurr a ca d' un mè amigh, seinsa l'invit da quèl probabilmeint pr' un pezz a gnir Roma la n' aviva miga l' unor dla mè preseinsa. Al mè amigh am ricevè a brazz avert e appeina am fu cambiè al vesti e magnè un pcoun al voss, secondand un mè desideri, gnir a fèr da ciceron. Figuret che piaseir per mè. En prinzipien a girèr e mè et garantiss che a veder chi bë palazz fat ed fresch, el stredi che li prinzipien a slerghèr, as capiss propria che i Roman en hann po’ miga gnan da esser tant melcunteint de ''buzzurri'', perché se sotta al Sant Peder e pagheven meno tass egh iven però pr' el sö cuntred di pultii bel e bon, (am al dziva un Romano de Roma); egh iven meno ginta che adess perchè se al prucissioun e el festi religiosi en attireven che un quelch sgnor curioson (cun quant vatagg ed la religioun me en al so) adessa oltre al mare magnum di impieghe agh corr i negoziant e Roma l'as ved a ghir su ''come una bella ragazza'' dal bagn.<br>
Mè come a fa tott j' eter giornalista en ét dirò miga d'avei parlè chè a Roma con di grand personagg, ma seét ho da dèr dal notizi ét dirò sol col ch' j' ho vist e col ch' j' hò sinti. Al pepa ét capirè bein che essend malè al n' ha psu ricever al rapresentant ed ''Prusproun'': ma despiaseint de ste contrattemp l'ha mandè al me allogg, perché l'am fissa el sö scus, una commission ed set Cardinej quatordes Monsgnor e vintot fra camerër, segretari ect. Mè an saviva dove lugher tutta sta gint, ma fortunatamèin per mè e per lor la visita dla Commission em l'era sol insunnièda. Et capire, quand as sa d' esser publicista e dzommel ''pur con la dovuta modestia'', ed quï ch' egh veden cièr, l'é naturel st' insonni perché come ét sé j' insonni en eter che ''l' immagini del dì guaste e corrotte''.(…)<ref>Pcòun ed l'artécol "Noster corrispondeinz" dal giurnêl ed [[Rèz]] "Al Prusproun" nómer 13 ed venerdé 24 [[dicèmber]] 1877 scrét e dirèt da [[Giovanni Ramusani]] stampê int la tipograféia Torreggiani ed Rèz</ref>
 
==Vōş coleghêdi==
====[[Cme_scréver_in_dialèt_arzân| Cm' a fàCme scréver in Dialèt Arzân]]====
 
==Nôti==
<references/>
 
[[Category:ER_DIALETTOLOGIA]]