Grîg: differenze tra le versioni

Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
Nessun oggetto della modifica
Nessun oggetto della modifica
Riga 1:
{{Metacaixa
{{CASSETTO|BLG}}
|id=0
|color=
|bt1=Bulgnais
|bticona1=[[File:Bandiera_di_Bologna.PNG|16px]]
|ps1=
__NOTOC__
 
{{dialort | dial=Bulgnais}}
 
[[File:Modern_Greek_dialects_en.svg|thumb|330px|right|Al grîg modêren]]
 
 
Al '''grîg''' (in grîg "ελληνική γλώσσα", pronunziè "elinikì glòssa") al fà pèrt d'la granda [[languv indoeuropee|famàjja däl languv indoropee]] derivè da 'na langua vecia cmonna cgnossò cme [[indoeuropeo]].
 
La langua grîg antîga an l'era brîsa bacajè såul int'la [[Grecia antîga]] continentèl, mo anca int'äl [[culògna|culòni]]; quastt l'à fatt in môd che'i s én sparpajè di mondi [[dialatt|dialètt]] bacajè anch'al dé d'incû. Al [[grîg modêren]] l'è dscåurs da 14.000.000 cristiàn, e l'è la langua oficièl d'la [[Grecia]] e ed pèrt ed [[Cipro]].
 
Al grîg modêren o neogrîg l'è l'ûltma evoluziån d'la langua grîga. As tâca a bacajèr ed grîg modêren dåpp ch'al gné zå l'[[Inpêr bizantén]] del 1453. Pr'una moccia ed tänp an i è brîsa stè una langua grîga oficièla mo di mondi ed dialett lighé al grîg antîg. Al dè d'incû al grîg modêren al è catè dal demòtic.
Pr'una moccia ed tänp an i è brîsa stè una langua grîga oficièla mo di mondi ed dialett lighé al grîg antîg. Al dè d'incû al grîg modêren al è catè dal demòtic.
 
 
== Quî cunpâgn a l'emigliàn ==
Line 15 ⟶ 25:
* Μουστάκι (IPA: /muˈstaki/, dal franzais moustaches): Mustâz
 
In tott i môd anch's äl parôl elencè ed såura i pôlen fèr pinsèr ch'ai séppa dî ligâm col dialàtt, as à da dîr che la langua grîga l'a däl costruziån gramatichèli e lesichèli di mondi divêrs da l'[[emigliàn]].
 
Esänpi:
<table class="tabe">
 
<tr>
{| class="wikitable"
<th class="c3">Emigliàn</th>
|-
<th class="c3">Greco</th>
! Emigliàn !! Greco
</tr>
|-
<tr>
| La cà || Το σπίτι (pron: to spìti)
<th class="c1">La cà</th>
|-
| Al pass ||<th class="c1">Το ψάρισπίτι (pron: to psàrispìti)</th>
</tr>
|-
<tr>
| La fammna || Η γυναίκα (pron: i jinèka)
<th class="c1">Al pass</th>
|-
<th class="c1">Το ψάρι (pron: to psàri)</th>
| L'òmen || Ο άντρας (pron: o andras)
</tr>
|-
<tr>
| La cambra || Το δωμάτιο (pron: to domàtio)
<th class="c1">La fammna</th>
|}
| La fammna ||<th class="c1">Η γυναίκα (pron: i jinèka)</th>
</tr>
<tr>
<th class="c1">L'òmen</th>
| L'òmen ||<th class="c1">Ο άντρας (pron: o andras)</th>
</tr>
<tr>
<th class="c1">La cambra</th>
| La cambra ||<th class="c1">Το δωμάτιο (pron: to domàtio)</th>
</tr>
</table>
 
Da sta cénna tabèla as pôl capîr äl diferänz ed scritûra, gèner e azänt. E po as à anch' da tgnîr da cånt al diferänz ed parnonzia stral dåu languv (es. in gîg an i è brîsa "s-c", "sci-sce", "g", mänter che in vènet a i è al "χ" (cunpâgn'al "ch" tudassc) e "θ" (cunpâgn'al "th" inglais d'la parôla "three"). La lèttra "δ" la i è in tott i dialett emigliàn.
 
|sel=1
|}}
 
[[Categoria:LINGUISTICA]]