Tòch: differenze tra le versioni

Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
Nessun oggetto della modifica
Nessun oggetto della modifica
Riga 1:
{{Metacaixa
{{Variant|BLG}}
|id=0
{{Abòż}}
|color=
|bt1=Pramsân
|bt2=Bulgnais
|bticona1=[[File:Bandiera_di_Parma.PNG|16px]]
|bticona2=[[File:Bandiera_di_Bologna.PNG|16px]]
|ps1=
__NOTOC__
 
{{dialortCass | dial=Pramsân |cass=PRA}}
 
{{Bèsti
|Nóm=Pît
|Foto=Gall-dindi.jpg
|Didascalia=Masć ed pît
|Dominì=Eukaryota
|Rèign=Animalia
|Phylum=Chordata
|Clâsa=Aves
|Órdin=Galliformes
|Famija=Phasianidae
|Sòtfamija=Meleagridinae
|Gènàr=Meleagris<br>''Linnaeus'', [[1758]]
|Sòrta=Meleagris gallopavo<br>Meleagris ocellata
}}
 
I '''pît''' (gènar '''''Meleagris''''') i'én d'j osél, con d'il sanfi lónghi e di äli putòst curti. La tésta e al còl i en pìni 'd bòtli e dal bèc, ätor che in tal masć, a pénda du béli bavisi chi venén duri e i cambién ed cólor (i pólén gnir blò, ròssi o anca grîzi) quanda al pît al se "schèlda", osìa quanda l'é ecitè o rabì. In tal prim cäs al masć al drizà anca il pènì 'dla còvà e al fa 'na róda a la manéra di pavón, anca se pù pićen'na.[[File:Pita prâmzana.jpg|miniatura|232x232px|La pîta, l'esemplèr ed pît pù difus in t'j'osterii pramzâni.]]In natura i s'polen catär anca al stèt sélvadég, mo praticamént ätor che in America séténtriònäla e séntrëla, che pò al sarìs la lór aréa d'origin. In Evropa, c'me in chi ätor continént, is polén catär ätor ch'in t'il polèri.
A pärma, si't dan dal pît i vólen dir ca s'at sì svelij a n't'al si miga dal tut, in pratica i tan dit ca n't'si miga tant furób. E pitoclón l'é quanda i gan voja d'ésagerer. 'N ätor pît famoós a Pärma, sta vòlta fèmna, l'è l'ass ed dinär dil cärti da briscóla piasintén'ni, conosù da tutì c'me la pîta.
<br />
 
== Tasónómia ==
Al gènar ''Meleagris'', l'unic gènar dla sòtfamija Meleagridinae, al comprenda du sòrti<ref>[http://www.worldbirdnames.org/bow/megapodes/ IOC World Bird List]</ref>.
 
* ''[[Meleagris gallopavo]]'' <span style="font-variant: small-caps">Linnaeus, 1758</span> - al pît sélvadég e cól nóstran cal ghe derîva
* ''[[Meleagris ocellata]]'' <span style="font-variant: small-caps">Cuvier, 1820</span> - un pît difus ätor che in tla penisola dal Yucatan in Mésico
 
== Biológia ==
Al pît, anca cól sélvadég, l'è 'na béstia vièda a stär a dré térà e al vóla raramént, pù che ätor par scapär.
 
Al pît a n'l'é miga tant esigént par cól ca riguèrda la diéta e di fati al magna pù o méno tut col ca'l cata in gîr: verduri ed tut'i tîp, dil granaij, dla fruta, dil nozi, d'insétt e par fén di ringól.
 
L'època'd la riprodusión la cominćia a metè dal méz ed farvär quanda il fèmni i tachén a cantär par ćiamèr i masć. I masć, quanda e s'i sentén, i van a färos lustar con la fèmna: i fan la róda, i revén gli äli e i fan di vèrs da mât e, se par cäs tut l'é andè par al vèrs giust (pr'al pît), dòpa un pò la fèmna la métarà zò di œv fecondè e la cominćiarà a covèr. I œv i venen pósè in'na buza fat'aposta vers Avrîl, un pò c'me i fasàn, foderèda con un pò 'd pèni e 'na quälca foja sècà. Dòpa do zmani ch'i en nasù, i pićen i en belé bon 'd volèr e i cominćén a molèr la mädra pr'ander a dormir in simà al bròchi dil piânti. I crèson a la svèlta e pr'Agòst i en belé prónt pr'ander da lór.
 
Al pît, sóra dal cónt, l'é von di esempi pù difus ed riprodusión par parténogenèsi aćidentäla arenòtòca.
 
== Alévamént ==
In [[Európa|Evropa]], al pît l'é stè introdòt dòpa ch'i an catè l'América e da alôra l'é dvintè 'na tipica béstia d'alévamént.
[[File:Tacchino di Parma e Piacenza 4 cropped.jpg|250px|thumb|right|Pît ed la variétè ed Pärma e Piasénsa]]
 
=== Râzi italjani ===
 
* Pärma e Piacénsa
* Briansól
* Nigór italjan
* Bronzè di Côl Euganei
* Romagnól
* Érmelinè ed Rovîg
 
=== Râzi éstari ===
 
* Ardesia
* Auburn
* Bianc olandés
* Blò
* Brónzè d'Amèrica
* Brónzè daj äli nigri
* Brónzè tòdèsc
* Nigor spagnól o Nigor Américàn
* Nigor ed Bourbonnais
* Nigor ed Norfolk
* Ròss ramè
* Ròss di Ardènnì
* Ròss tòdèsc
* Slate Australian
 
Tutavìa i pît chi s'catón al giorén d'incó dal [[Pcarìa|p'cär]] i n'apartènon miga a nisuna râza mo i en ibrìd comérciäl fât aposta par gnir gros e pés in pòc témp.
 
== Nòti ==
{{References|1}}
|ps2=
{{dialortCass | dial=Bulgnais |cass=BLG}}
 
[[File:Turkey_Lopez04.jpg|220px|right|Meleagris gallopavo]]
[[File:Meleagris gallopavo MHNT.ZOO.2010.11.9.30.jpg|thumb| ''Meleagris gallopavo'']]
Line 6 ⟶ 88:
Al tòch (gèner ''Meleagris'') l'è na bistia domèstica ch'l'as pol vadder int i curtìl
 
|sel=1
{{BESTIE EMILIANE}}
}}
 
[[Categoria:ANIMALI|Tòch]]