Pontormo: differenze tra le versioni

Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
mNessun oggetto della modifica
mNessun oggetto della modifica
 
Riga 13:
[[File:Pontormo, Jacopo - Vertumnus and Pomona - 1519-21.jpg|550px|thumb|right|'L afrèsc in dla [[Vìla Medici 'd Poggio a Caiano|vìla Medici 'd]] [[Poggio a Caiano]].]]
 
Al '''Pontormo''', [[scutmàj]] ed '''Jacopo Carucci''' o '''Carrucci''' ([[Pontorme]], 24 ed mâǵ dal [[1494]] - [[Firèins]], 2 'd e-śnêreśnêr dal [[1557]]), 'l è stê 'n [[pitōr]] dal [[manierìśem]] [[Itàglia|itagliàṅ]].
 
==La só vìta e la só ativitê==
Chersû in dla [[Firèins]] di grand artìsta edl [[Arnasimèint]] drē a strulghèr el più grandi ōvri ed pitùra e scultùra ch'ai gh'sìaìn, al śóven Jacopo al và a butéga da 'l [[Andrea del Sarto]] a partìr da 'l 1512, d'indû al turà dagli influèinsi mìaminga cichi. Présti a gh'tucarà 'd aiutèr al só mister Del Sarto in dal pitùri dal [[Ciustrèin di Vōt|ciòster di Vōt]] edla [[Baśìlica dla Santìsma Nunsièda|céśa dla Ss. Nunsièda]] 'd Firèins, indû al Pontormo al piturèva al frèsc ed la [[Viśitasiòun (Pontormo)|Viśitasiòun]].
<br><br>
{{CITAZIONE2|...alla stanza dove stava a dormire e talvolta a lavorare si saliva per una scala di legno, la quale, entrato che egli era, tirava su con una carrucola, a ciò niuno potesse salire da lui senza sua voglia o saputa ... Fu Jacopo molto parco e costumato uomo, e fu nel vivere e vestire suo più tosto misero che assegnato; e quasi sempre stette da sé solo, senza volere che alcuno lo servisse o gli cucinasse ... fu tanto pauroso della morte, che non voleva, non che altro, udirne ragionare, e fuggiva l'avere a incontrare morti. Non andò mai a feste né in altri luoghi dove si ragunassero genti per non essere stretto nella calca, e fu oltre ogni credenza solitario.|...a la stansa indû 'l steva a durmìr e na quelc volta a lavurèr, a s gh'andèva sù per na [[schèla]] 'd [[lègn]] che, dôp che lò 'l era intrê, al la tirèva sù cun na [[sirèla]], p'r an fer gnir sù nisùn che lò 'l n'vlìs o 'l n'savìs ... 'L era stê, al Jacopo, 'n òm dimòndi urdnê e custumê, e in dal vìver e vistìr 'l era stê più puvrèt che cumpî; e 'l era stê queśi sèimper da per lò, sàinsa vlér che 'n quelchidùn al 'l servìs o 'l gh'fìs da magnèr ... e 'l gh'ìva tanta pavùra edla mort, ch'al ne vliva mìa, per gnint a 'l mond, sintìr-en ciacarèr, e 'l ne psiva mìa catèr-es davànti a di mort. Al n'andèva mai a dal festi o in di èter post indû a s mucìs dla gint p'r an èser strichê in mêś a la chelca, e 'l era stê tant solitàri ch'a n's egh cherdarèv.|'''Vite''' dal Vasari, ''1550''|DIALETTO={{Mud}}|LINGUA={{it}}}}