C'l artìcul chè 'l è scrit in Rumagnòl Emiliàn

Francesco Serantini l'era un scritòr rumagnòl cnussu parchè l'a scrétt al stori ed Stefano Pelloni, dett 'e Pasator, ch'e srebb stè 'e nostar Robin Hood, parchè 'e rubéva ai recch par dé i suld ai purett.

Biugrafia

Serantini l'è né a Castel Bulgnés, 'e 24 setémbar 1889, l'e' mort a Faenza, l'11 maz 1978. Quand ch'la cminzé à scrivar l'abiteva a Faenza, 'e faseva l'avuchet, l'aveva 59 en, e pu' l'a cuntinuè a tott spién quand ch'l'è andè in pension[1]. L'a scrett neca piò d'tarsent cunt, ch'i è sté mess in du libar, Le nozze dei diavoli (Garzanti, 1957) e Racconti (Bologna, Calderini, 1970). Addio alle valli invezi i l'a pubbliché d'i etàr dop che lò l'era zà mort. Siccom ch'e Passator l'è neca l'effigie d'e ven rumagnòl. 'e "Tribunato di Romagna", ch'e lavora par la salvaguerdia d'i nostar prudott, l'a indett 'e Premio Francesco Serantini" pr'i libar ch'i ciacara d'laa rumagna[2]

Opàr

  • Fatti memorabili della banda del Passatore in terra di Romagna - Faenza, 1929.
  • Il fucile di Papa della Genga - Garzanti, 1948 - l'a vent 'e Premio Bagutta "Opera prima". Cun stè libar i a fat un film par la TV, c'us ciameva uguel, 'u l'a diret Alessandro Brissoni, i l' a mandé in onda int'e 1965.
  • L'osteria del gatto parlante (Garzanti, 1951) ch'la vent 'e Premio Bagutta
  • I bastardi (Garzanti, 1955)
  • Le nozze dei diavoli (Garzanti, 1957)
  • La casata dei Gobbi Garzanti, 1958
  • Racconti (Bologna, Calderini, 1970)
  • Addio alle valli (Il Girasole, 1981)

Biliugraféia

Daniela Delcorno Branca, Graziella Malgaretti, Francesco Serantini. La vita e l'opera letteraria, Longo, 2009.

Referèinsi

Ligàmm ad föra